Close
Logo

Sobre Nosaltres

Cubanfoodla - Aquest Popular Vi Qualificacions I Comentaris, La Idea De Receptes Úniques, Informació Sobre Les Combinacions De Cobertura De Notícies I Guies Útils.

Bordeus,

Bordeus 1999: Any de la pluja i la tecnologia

La verema bordelesa del 99 no és una inversió especulativa. No compreu per revendre només compreu si aquests preus del vi no superen els del 98.



Pauillac, Margaux, Saint-Julien, Saint-Emilion i Pomerol van registrar el major nombre d’èxits a la verema de Bordeus del 1999. Molts dels grans xalets d’aquestes regions, i d’altres de menors, van aconseguir superar les condicions meteorològiques difícils i van produir vins excel·lents l’any passat. Però, en general, la qualitat de la verema és incompleta.

En llegir aquest informe, trobareu diversos vins atractius i atractius que fan que la verema final comenci amb un '19' que val la pena comprar; sens dubte, els vins estaran preparats per beure abans dels més elogiats anys 1998. En general, és una anyada per comprar per beure i, si el preu és correcte, els vins haurien d’oferir un plaer considerable.

El Merlot molt madur (amb nivells sorprenents, per a Bordeus, d'un 13,5 a un 14 per cent d'alcohol) sembla ser un component important dels millors vins. I a Saint-Emilion, alguns deliciosos perfums Cabernet Franc estan darrere de vins típicament excel·lents com Châteaux Cheval Blanc, Belair i Pavie. El Cabernet Sauvignon en regions com Saint-Estèphe, Haut-Médoc i Graves era més un problema, ja que la pluja va reduir el període de maduració final, dotant els vins d’alguns sabors verds de poca densitat.



Sens dubte, aquesta era una d'aquestes anyades en què els productors havien de ser versats en les últimes tendències i tècniques vitivinícoles per fer front a tot allò que els tirava la natura. Des de molta calor al juliol, fins a calamarsa a Saint-Emilion una setmana abans de la collita, fins a tres setmanes de pluja a la collita, tot hi havia per donar als enòlegs nits sense dormir. Amb les primeres dues setmanes de setembre, les condicions finals de maduració van ser perfectes, per als viticultors va haver d’haver estat desgarrador veure ceps de Cabernet Sauvignon encallats d’aigua plomant la pluja, diluint els sucres i reduint el possible alcohol.

No és estrany, doncs, que parlar de la verema de 1999 hagi estat majoritàriament de classificar taules a les vinyes (per eliminar el raïm danyat), de concentradors d’osmosi inversa per eliminar l’excés d’aigua del most i de microbullatge (bombament de grans d’oxigen al vi per ajudar-ne al desenvolupament). Sí, als francesos els agrada parlar del terroir, però són els primers que aporten la tecnologia en ajuda del terroir quan els convé.

Com passa amb la majoria de les anyades dels anys noranta, el període de creixement de l'any passat a Bordeus va ser deu dies inferior a la mitjana anterior. Al districte de Graves, la collita de raïm blanc va començar l'1 de setembre, mentre que el Merlot es va collir a partir del 10 de setembre. Al Médoc i Saint-Emilion, la collita de Merlot va començar el 14 de setembre, mentre que la recol·lecció de Cabernet va començar el 21 de setembre, per la qual cosa s'havien instal·lat pluges constants.

Amb la combinació dels vins del 99 completats a mitjans de març, vaig poder obtenir una excel·lent visió general de la verema en els anomenats tastos en primeur que es fan a tota Bordeus durant les tres primeres setmanes d’abril. En general, em va impressionar el color dels vins, la dolçor del Merlot i la maduresa dels tanins dels millors vins. Com a grup, aquests vins ja estan més avançats en aquesta fase inicial que els anys 1998, que tenien estructures molt més fermes i tanins més secs. D’aquí la meva predicció que els vins d’aquest darrer any no envelliran tan bé com els anys 1998.

Tot i així, són sens dubte millors que els tan malignats vins de Bordeus de 1997. Recordareu que aquella va ser la verema, en què productors i negociadors van llançar els vins a un mercat de futurs sobreescalfat a preus ridículament alts. El resultat ha estat que els vins de 1997 segueixen atrapats al sistema, a l’espera de compradors que potser no arribaran mai. La millor anyada de 1998, en relació, tenia un preu més raonable.

El preu de la verema
Aquesta primavera, l’actitud a Bordeus ha estat de moderació. Basant-se en les primeres declaracions de preus, sembla probable que es produeixin disminucions d’un sol dígit respecte als preus demanats per als anys 98, tot i que alguns xalets poden canviar la tendència. Hervé Berland, de Château Mouton Rothschild, va dir a l’abril que “tot i que els primers cultius no tindran problemes per vendre els seus vins, els vins podrien tenir serioses dificultats a nivell de súper segons. Encara han de pagar pels errors comesos amb la verema del 1997. Aquest any hauran de fer alguns ajustaments ”.

Hubert de Boüard de Laforest, del Château L’Angelus, va ser un dels molts productors les vinyes de les quals van ser molt afectades per una calamarsa a principis de setembre sobre Saint-Emilion. Va ser capaç de produir només la meitat de la quantitat normal del seu vi, i va ser després de 1998, quan també va ser un dels pocs productors que va baixar el seu preu a partir de 1997 'perquè això era el que exigia el mercat'. De Boüard creu que una de les raons principals dels preus irregulars dels vins de Bordeus és que “els propietaris de castells no tenen ni idea de qui són els seus clients. Venen als negociadors i no tenen cap contacte amb ningú de la cadena de vendes, sobretot el consumidor ”.

El peculiar sistema de venda de vins a Bordeus implica que els propietaris de castells venen els seus vins, mitjançant corredors coneguts com a cortesans, a negociadors, que després venen a comerciants i importadors de tot el món (imagineu-vos que un celler de Califòrnia fes el mateix, amb diversos intermediaris talls respectius). El resultat és que cada vegada hi ha més nivells integrats en el sistema, que cadascun pren una part del preu final que paga el consumidor. Amb poca probabilitat que un sistema tan arrelat canviï, la millor esperança del consumidor per obtenir preus justos és que els propietaris de castells busquin més contacte amb el món real a l’hora d’establir els preus d’obertura.

Arribats a aquest punt, amb només els intervals de preus previstos, el meu consell és evitar la verema de Bordeus del 1999 com a oportunitat d’inversió. No compreu vins amb la idea de revendre'ls pel camí. Si els vins no presenten cap avanç avançat respecte al 1998, llavors seran bones compres per beure relativament aviat. Per descomptat, si voleu soterrar alguns anys 99 per beure més tard o si voleu transmetre-les als vostres fills i néts, seguiu els nostres suggeriments més ben valorats i no us decebrà.

ELS VINS DE L’ÈPOCA

Basant-me en els preus i el rendiment anteriors, i en els meus tastos previs a l’abril, valdrà la pena escollir els vins següents pel seu estil de fruita. D’aquí a cinc anys seran bastant potables i d’aquí a deu anys tindran tota la raó. Amb el temps mostraran tots els sabors madurs i generosos comuns a la bona Bordeus. Com que els vins encara estan molt en fase de desenvolupament de barrils, s’ofereixen puntuacions en una gamma. Consulteu la pàgina 45 per obtenir notes de tast sobre aquests i altres vins.

Vi i valoració
Château Pavie (Saint-Emilion) 89-93
Château Petit-Village (Pomerol) 87-91
Chateau Ferrière (Margaux) 87-91
Château Talbot (Saint-Julien) 87-91
Domaine de Chevalier (Pessac-Léognan) 87-91
Château Troplong-Mondot (Saint-Emilion) 86-90

Si esteu comprant un fill, una filla, un nét o una néta nascuts el 1999, o si vau estar casat l’any passat i voleu agafar una ampolla de bon Bordeus del 99 com a record, penseu a comprar alguns d’aquests vins i deixar-los a la seva planta. Totes presenten estructura, tanins ferms i fruites potents. Haurien d’envellir bé durant 20 anys, possiblement més. Són clàssics de Bordeus, vins de l’intel·lecte i del cor. Consulteu la pàgina 45 per obtenir notes detallades de tast.

Vi i valoració
Chateau Latour (Pauillac) 92-96
Chateau Margaux (Margaux) 92-96
Vieux Château Certan (Pomerol) 89-93
Château Magdelaine (Saint-Emilion) 89-93
Château Léoville-Barton (Saint-Julien) 88-92
Chateau Pontet-Canet (Pauillac) 86-90

TAST I VALORACIÓ DE LA VINTAGE BORDEAUX 1999

Els següents vins són alguns dels millors de la verema més recent. Les valoracions s’ofereixen en rangs de cinc punts per reflectir el fet que els vins són encara molt joves i evolucionaran de manera significativa d’aquí al moment en què surten al mercat la tardor del 2001.

greus
Chateau Haut-Brion 91-95
Ben colorit, si no tan fosc com el 1998. Els tanins sòlids densos passen directament pel component de fruita negra del vi. L’acidesa surt però és una part sana d’un vi concentrat de fruita madura.

Chateau La Mission 89-93
Haut-Brion
Color porpra intens. Tanins grans i masticables, però amb una fruita densa i madura. Un vi intens concentrat, amb final d’acidesa. Molt típic de l'any.

Domaine de Chevalier 87-91
Excel·lent fruita madura equilibrada per un sabor llenyós en desenvolupament. Un vi ric, amb un sentit de l’estil i l’equilibri cuidats.

Chateau Carbonnieux 86-90
De color intens, amb fruita madura i alguns tanins de fruita dolça. Mostra un bon caràcter sucós i molta estructura.

Chateau Larrivet-Haut-Brion 86-90
Un vi fi i elegant amb fruita pura i fusta en equilibri. Finament elaborat.

Chateau La Louvière 86-90
Fruita seca gran i potent amb sabors tradicionals d’herbes i tanins estructurats. Dissenyat a llarg termini.

Chateau Olivier 86-90
Un vi tànnic sec i amb fruites sòlides. Grans, ben estructurats i destinats a una llarga vida.

Saint Emilion
Chateau Cheval Blanc 89-93
Tot i que certament no és tan potent com la superproducció de 1998, aquest vi té un estil fantàstic. La fruita dolça i sucosa s’acompanya de tanins densos i acidesa molt forta.

Chateau Magdelaine 89-93
Un vi molt ben elaborat amb tanins ferms sobre fruita madura i sucosa. Hi ha una acidesa d’equilibri sòlida i un final ric en bombons. Elegant més que potent.

Chateau Pavie 89-93
Un vi modern, extret, però amb una gran classe. Els tanins densos són suaus i mariden bé amb la fruita madura. És potent però no fort, més encantador que aclaparador.

Chateau Belair 88-92
Un vi potent, amb una fruita rica i un sabor de fusta nova. Fruites negres gruixudes i tanins madurs. D’una vinya biodinàmica.

La Cúpula 88-92
Un vi gran, envoltant i potent, amb una excel·lent fruita madura i perfumada. Els tanins de la fusta i de la fruita es combinen bé.

Château L’Angelus 87-91
Un vi gran i concentrat amb molta fruita madura dolça. En aquesta etapa, la nova fusta és molt dominant, però el perfum de la fruita hauria d’aparèixer amb el temps.

Chateau Cap de Mourlin 87-91
Un vi sòlid i estructurat amb fruites i tanins ferms. Ben construït, amb força, forma i fruita negra concentrada.

Chateau Larmande 87-91
Un noi nou a la zona pel que fa a la qualitat. Actualment, la fusta moderna i els sabors de fruita estan dominats per fusta nova, però a sota hi ha molta bona fruita negra.

Chateau La Gaffelière 86-90
Xocolata i fruita madura suau i dolça. El vi té una estructura però es barreja amb una fruita afavoridament elegant.

Chateau Grand-Mayne 86-90
Aromes perfumats, amb fruites especiades. Un personatge modern de fusta picant dóna estil i encant en lloc de poder.

Chateau Troplong-Mondot 86-90
La fruita dolça és la característica dominant. Suaus i madurs, els tanins polsosos suggereixen que es desenvoluparà ràpidament. Però també hauria de ser deliciós.

Pomerol
Vell Chateau Certan 89-93
Fruit de color porpra intens. L’estructura domina amb el perfum de Cabernet Franc. Un vi a llarg termini.

Château Petit-Village 87-91
Un vi sòlid dens i gruixut, amb uns excel·lents tanins madurs, sabors sucosos de fruita i tanins ferms al final.

Chateau Le Pin 87-91
La fruita madura, deliciosa i opulenta, fa d’aquest vi una experiència embadalid al gust. Fruita sucosa enorme i fusta en desenvolupament.

Chateau La Conseillante 86-90
Un munt de dolçor Merlot al nas i al gust. Excel·lent fruit madur, amb equilibri fi dels tanins en desenvolupament. No potent però molt elegant.

Château du Domaine 86-90
de l'església
Fruita madura, oberta, fumada i sucosa. Una deliciosa i rica expressió de Merlot amb la quantitat adequada de tanins ferms i sabors de fusta per donar-li estructura.

Margaux
Chateau Margaux 92-96
Un dels vins de la verema. Un color violeta-negre intens mostra la concentració. Fruita gran, estructurada, potent i tanins densos li donen força. Al final hi ha la forma patentada de Margaux per donar-li finor.

Chateau Monbrison 88-92
Per a un Margaux, aquest és un vi enorme, potent i estructurat que depèn de tanins ferms i fruita densa i molt madura.

Chateau Ferrière 87-91
La grosella negra i la fruita madura es combinen amb sabors de fusta suaus i suaus i equilibren amb tanins lleugers.

Chateau Malescot 87-91
Saint-Exupery
La fusta nova i la fruita concentrada donen a aquest vi una sensació diferent de nou món. L’estructura hi és, però té una forma suau.

Château Rauzan-Ségla 87-91
Els tanins grans i ferms alimenten aquest vi juntament amb alguns sabors de grosella negra i vellut torrats.

Chateau Kirwan 86-90
Un vi madur per davant amb alguns tanins de fruita seca i més astringència de la nova fusta dolça i picant.

Chateau Labegorce 86-90
El nas fumat i carnós va seguit de bons tanins i sabors de fruita madura. Sòlid i gruixut, amb bon pes.

Chateau Siran 86-90
Un vi ben equilibrat amb bons tanins forts però també fruita madura que arriba al final juntament amb una acidesa equilibrada.

Castell d’Angludet 85-89
Aquest vi es tracta d’estructures. No és pesat ni dur, sinó ben format. És equilibrat per una mica de fruita vermella i una delicada acidesa.

Saint-Julien
Château Léoville-Barton 88-92
Ferm i estructurat, amb tanins durs i greus en aquesta etapa. Però sota l’exterior resistent hi ha fruita madura i sabors forts i especiats.

Chateau Talbot 87-91
Aromes grans de fusta nova, tanins madurs i fruita vermella preciosa. Un vi deliciosament harmoniós que hauria de desenvolupar-se molt bé.

Château Branaire-Ducru 86-90
Bona fruita madura amb suaus sabors sucosos. Un vi encantador amb espècies i fruita vermella. Opulent més que ferm.

Château Langoa-Barton 86-90
Un vi suau i generós amb uns tanins madurs fins i dolços. No potent, però molt atractiu.

Pauillac

Chateau Latour 92-96
Un vi ferm i dur amb fruita madura molt seriosa. Gran i saborós, amb pruna i fruita fosca juntament amb tanins en desenvolupament i un pes considerable. Potent, estructurat, sòlid i gros.

Château Lafite-Rothschild 91-95
De seguida hi ha un color ple i profund i un perfum de fruites madures i violetes. Un gran vi concentrat amb tanins madurs i una rica fruita negra. Densa i ferma, però també generosa. Al final, trobareu equilibri entre sabors de fusta i acidesa adequada.

Château Mouton Rothschild 90-94
Un vi ric, obert i opulent amb forts elements de fusta nova. Dens i concentrat, però els tanins són dolços i reflecteixen els grans sabors de fruita. Un primer creixement d’estil nou món.

Chateau Croizet-Bages 88-92
Fruita negra madura al nas, que segueix fins al gran paladar obert. També hi ha tanins, però madurs i relativament tous.

Chateau Lynch-Bages 88-92
Fruita perfumada oberta al nas. En boca és madur, generós i sòlid, amb un extracte elevat i piles de fruits rics. Els tanins són dolços i van bé amb l'acidesa al final.

Château Clerc-Milon 86-90
Un vi finament estructurat amb fruita madura pura i tanins polsosos. Un equilibri exemplar reuneix fusta nova, fruits vermells i acidesa neta.

Chateau Pontet-Canet 86-90
Un vi seriós, ferm, gairebé dur, amb un caràcter enorme i estructurat. Hi ha fruita madura en totes aquestes dimensions, però, val la pena esperar-la.

Sant Estephe

Chateau Les Ormes de Pez 87-91
Tanins ferms i fruita madura. Un vi gran i sòlid amb alguns sabors de fusta i concentració.

Chateau Haut-Marbuzet 86-90
Tanins ferms i greus, però el fruit és ric i opulent per sota. Un vi ben dotat i amb un bon potencial.

Chateau Meyney 85-89
Un vi molt gros amb tanins secs, però la seva fruita madura promet molt per al futur. Bona concentració.

Château Phélan-Segur 85-89
Potent per a la verema, actualment està ple de tanins secs i fruita negra dura. El pes subjacent de la fruita indica que es desenvoluparà bé.