Bordeus 1999: Any de la pluja i la tecnologia
La verema bordelesa del 99 no és una inversió especulativa. No compreu per revendre només compreu si aquests preus del vi no superen els del 98.
Pauillac, Margaux, Saint-Julien, Saint-Emilion i Pomerol van registrar el major nombre d’èxits a la verema de Bordeus del 1999. Molts dels grans xalets d’aquestes regions, i d’altres de menors, van aconseguir superar les condicions meteorològiques difícils i van produir vins excel·lents l’any passat. Però, en general, la qualitat de la verema és incompleta.
En llegir aquest informe, trobareu diversos vins atractius i atractius que fan que la verema final comenci amb un '19' que val la pena comprar; sens dubte, els vins estaran preparats per beure abans dels més elogiats anys 1998. En general, és una anyada per comprar per beure i, si el preu és correcte, els vins haurien d’oferir un plaer considerable.
El Merlot molt madur (amb nivells sorprenents, per a Bordeus, d'un 13,5 a un 14 per cent d'alcohol) sembla ser un component important dels millors vins. I a Saint-Emilion, alguns deliciosos perfums Cabernet Franc estan darrere de vins típicament excel·lents com Châteaux Cheval Blanc, Belair i Pavie. El Cabernet Sauvignon en regions com Saint-Estèphe, Haut-Médoc i Graves era més un problema, ja que la pluja va reduir el període de maduració final, dotant els vins d’alguns sabors verds de poca densitat.
Sens dubte, aquesta era una d'aquestes anyades en què els productors havien de ser versats en les últimes tendències i tècniques vitivinícoles per fer front a tot allò que els tirava la natura. Des de molta calor al juliol, fins a calamarsa a Saint-Emilion una setmana abans de la collita, fins a tres setmanes de pluja a la collita, tot hi havia per donar als enòlegs nits sense dormir. Amb les primeres dues setmanes de setembre, les condicions finals de maduració van ser perfectes, per als viticultors va haver d’haver estat desgarrador veure ceps de Cabernet Sauvignon encallats d’aigua plomant la pluja, diluint els sucres i reduint el possible alcohol.
No és estrany, doncs, que parlar de la verema de 1999 hagi estat majoritàriament de classificar taules a les vinyes (per eliminar el raïm danyat), de concentradors d’osmosi inversa per eliminar l’excés d’aigua del most i de microbullatge (bombament de grans d’oxigen al vi per ajudar-ne al desenvolupament). Sí, als francesos els agrada parlar del terroir, però són els primers que aporten la tecnologia en ajuda del terroir quan els convé.
Com passa amb la majoria de les anyades dels anys noranta, el període de creixement de l'any passat a Bordeus va ser deu dies inferior a la mitjana anterior. Al districte de Graves, la collita de raïm blanc va començar l'1 de setembre, mentre que el Merlot es va collir a partir del 10 de setembre. Al Médoc i Saint-Emilion, la collita de Merlot va començar el 14 de setembre, mentre que la recol·lecció de Cabernet va començar el 21 de setembre, per la qual cosa s'havien instal·lat pluges constants.
Amb la combinació dels vins del 99 completats a mitjans de març, vaig poder obtenir una excel·lent visió general de la verema en els anomenats tastos en primeur que es fan a tota Bordeus durant les tres primeres setmanes d’abril. En general, em va impressionar el color dels vins, la dolçor del Merlot i la maduresa dels tanins dels millors vins. Com a grup, aquests vins ja estan més avançats en aquesta fase inicial que els anys 1998, que tenien estructures molt més fermes i tanins més secs. D’aquí la meva predicció que els vins d’aquest darrer any no envelliran tan bé com els anys 1998.
Tot i així, són sens dubte millors que els tan malignats vins de Bordeus de 1997. Recordareu que aquella va ser la verema, en què productors i negociadors van llançar els vins a un mercat de futurs sobreescalfat a preus ridículament alts. El resultat ha estat que els vins de 1997 segueixen atrapats al sistema, a l’espera de compradors que potser no arribaran mai. La millor anyada de 1998, en relació, tenia un preu més raonable.
El preu de la verema
Aquesta primavera, l’actitud a Bordeus ha estat de moderació. Basant-se en les primeres declaracions de preus, sembla probable que es produeixin disminucions d’un sol dígit respecte als preus demanats per als anys 98, tot i que alguns xalets poden canviar la tendència. Hervé Berland, de Château Mouton Rothschild, va dir a l’abril que “tot i que els primers cultius no tindran problemes per vendre els seus vins, els vins podrien tenir serioses dificultats a nivell de súper segons. Encara han de pagar pels errors comesos amb la verema del 1997. Aquest any hauran de fer alguns ajustaments ”.
Hubert de Boüard de Laforest, del Château L’Angelus, va ser un dels molts productors les vinyes de les quals van ser molt afectades per una calamarsa a principis de setembre sobre Saint-Emilion. Va ser capaç de produir només la meitat de la quantitat normal del seu vi, i va ser després de 1998, quan també va ser un dels pocs productors que va baixar el seu preu a partir de 1997 'perquè això era el que exigia el mercat'. De Boüard creu que una de les raons principals dels preus irregulars dels vins de Bordeus és que “els propietaris de castells no tenen ni idea de qui són els seus clients. Venen als negociadors i no tenen cap contacte amb ningú de la cadena de vendes, sobretot el consumidor ”.
El peculiar sistema de venda de vins a Bordeus implica que els propietaris de castells venen els seus vins, mitjançant corredors coneguts com a cortesans, a negociadors, que després venen a comerciants i importadors de tot el món (imagineu-vos que un celler de Califòrnia fes el mateix, amb diversos intermediaris talls respectius). El resultat és que cada vegada hi ha més nivells integrats en el sistema, que cadascun pren una part del preu final que paga el consumidor. Amb poca probabilitat que un sistema tan arrelat canviï, la millor esperança del consumidor per obtenir preus justos és que els propietaris de castells busquin més contacte amb el món real a l’hora d’establir els preus d’obertura.
Arribats a aquest punt, amb només els intervals de preus previstos, el meu consell és evitar la verema de Bordeus del 1999 com a oportunitat d’inversió. No compreu vins amb la idea de revendre'ls pel camí. Si els vins no presenten cap avanç avançat respecte al 1998, llavors seran bones compres per beure relativament aviat. Per descomptat, si voleu soterrar alguns anys 99 per beure més tard o si voleu transmetre-les als vostres fills i néts, seguiu els nostres suggeriments més ben valorats i no us decebrà.
|
|
