Jacque, el terrier Jack Russell, va establir immediatament el seu personatge quan el vaig veure atacar i començar a destruir un tap de xampany que havia volat pels aires i que havia aterrat a prop. Havia entrat a casa de nous amics a la Dordonya, al sud-oest de França, just quan havien tirat el suro per celebrar la trobada.

Tot just començava a dominar el francès i la meva propietària va pensar que seria una bona pràctica acudir a aquest sopar amb els seus amics.

I mentre brindàvem i bevíem, i bevíem i torràvem, el xampany ajudava el meu francès.

'Com gaudeixes del teu temps aquí?' va preguntar el meu amfitrió en francès.

Vaig tornar una resposta segura. ' Estic content de deixar-me posar. '

Sense pausa ni molt de pensament, acabava de traduir textualment: 'Estic molt content, camino per l'aire'.

Això va ser un triomf. O això vaig pensar.

Malgrat el meu vertigen, les meves paraules van caure amb un cop d’estirada i la sala es va quedar molt silenciosa, a excepció de les panteixades de Jacque i de l’esma que rosegava el suro.

La meva propietària em va mirar amb ulls entremaliats i, de sobte, va riure i va xiuxiuejar a la hostessa, que es va tornar cap a mi i va somriure amablement, de la mateixa manera que un pare fa un fill massa petit per conèixer-lo millor.

El feixuc Jacque acabava d’acabar de reduir el suro a pols i va començar a donar voltes sota la taula, teixint-se entre les cames.

La meva propietària va explicar finalment el meu error a tota la taula. 'Per' deixar-se posar 'Beebe només volia dir que estava molt contenta'. Nombrosos ahhh van escombrar la taula i la proverbial alliberament de la pressió de la incomoditat acumulada.

Vaig fer un glop, fortificant-me pel que podria venir després. Vaig sentir que Jacque em tirava de la cama, però la vaig ignorar perquè arribava el moment de la veritat.

'En francès', em va dir la meva propietària, 'el que heu traduït, tal com ho heu dit, té un significat més particular relacionat amb el dormitori'.

Què ? Els estiraments sota la taula van continuar.

'Vostè acaba de dir que es trobava en aquest moment especial i breu entre l'orgasme i l'encesa d'una cigarreta', va dir.

Vaig sentir un cop entre el front. Com pot una frase canviar tant només creuant el Canal de la Mànega?

'En realitat, els francesos tenen l'acte analitzat, per designacions de cop a cop amb frases per fer l'amor?' Vaig tartamudejar. 'El francès és una llengua molt subtil'.

Jacque, però, no era tan subtil. Incapaç d’apartar-lo a cegues sota la taula, finalment vaig mirar cap avall per veure com feia l’amor amb la meva cama.

Jacque estava lliurant la punyeta definitiva a la meva idiota idiota, ja que em deixaven la cama lliure i l’amfitrió va obrir una altra ampolla de Champagne.

Aquesta vegada vam agafar el suro, abans que Jacque no pogués fer-ho.