Astrologia

5 dades científiques sobre el cervell introvertit

Encunyat per Carl Jung a principis dels anys 20thsegle, els termes introversió i extroversió han guanyat una àmplia popularitat gràcies a la prevalença de les teories de la personalitat humana als cercles en línia.

Qüestionaris com l’indicador de tipus Myers – Briggs o els 16 factors de personalitat de Raymond Cattell fan ús dels conceptes, fent-los coneguts entre aquells que busquen entendre’s millor a si mateixos i el seu comportament. Avui en dia, la majoria de la gent prou intel·ligent per gaudir de qüestionaris de personalitat s’identificarà com a introvertits o extrovertits.

Determinar la distribució exacta d’introverts i extroverts a tot el món no és gens impossible. No obstant això, alguns estudis especulen que els introverts compensen qualsevol cosa entre un terç i un la meitat de la població mundial, deixant el seu nombre força igualat.

I, tot i que, tot i ser relativament freqüent, la introversió segueix sent mal entesa pel gran públic, inclosos els mateixos introverts.

Però els estudis científics actuals no comparteixen aquestes inclinacions. En canvi, diversos investigadors independents han descobert alguns elements essencials necessaris per comprendre la biologia, la ciència i la psicologia que hi ha darrere de la introversió i l’extroversió.

Resulta que la introversió és més complicada que no gaudir de festes fortes.

1. La introversió fa referència a les reaccions al medi ambient.

El primer aspecte que cal entendre sobre la introversió és la seva pròpia definició. Sovint mal entesos com a timidesa, depressió, grolleria o ansietat, els introverts són objecte de moltes idees errònies i estereotips que gairebé no tenen cap relació amb el concepte mateix.

La introversió i l’extroversió, tal com conceptualitza Carl Jung, són tipus de personalitat definits per la font principal de satisfacció de cada individu. Com a tals, els extroverts tendeixen a enfocar la seva energia i els seus interessos cap al món exterior i exterior, mentre que els introverts prefereixen orientar la seva vida cap a dins, dirigint la seva atenció cap al seu món interior.

Com a tals, els introverts tendeixen a sentir-se recompensats i gratificats per les activitats introspectives i són energitzats només per temps per excel·lència. No obstant això, les activitats preferides dels extroverts -interaccionar amb l’entorn extern i una socialització perllongada- drenen la pulsió dels introverts i desborden els seus sentits al cap d’un temps, fent-los buscar solitud per descansar i recarregar energia.

2. Els introverts i els extroverts afavoreixen diferents vessants del seu sistema nerviós autònom.

Com es va esmentar anteriorment, els introverts són energitzats pel seu món interior i esgotats per una interacció prolongada amb el món exterior. No obstant això, el que pot semblar una simple preferència és sovint un fet biològic.

Entre els nombrosos components del sistema nerviós, la subdivisió autonòmica destaca com la responsable dels moviments i accions involuntaris realitzats pel cos humà, incloses totes les funcions internes.

El sistema nerviós autònom té dues branques principals: el sistema nerviós simpàtic i el parasimpàtic, ambdós encarregats d’impulsos involuntaris però molt diferents els uns dels altres.

Fins ara, això pot semblar no relacionat amb la introversió, però no hi ha res més lluny de la veritat. Tot i que tots els éssers humans utilitzen els dos sistemes durant certes ocasions, els estudis científics han determinat que els introverts són els que tendeixen a afavorir l’ús inconscient del costat parasimpàtic. No és d’estranyar que sovint s’anomeni sistema de descans i digestió, que estimula el cos a disminuir la velocitat, relaxar-se i estalviar energia.

Per contra, el sistema nerviós simpàtic es coneix com la branca de la lluita o la fugida, perquè estimula el cos a actuar mitjançant l’alliberament d’adrenalina. Naturalment, aquest és el que afavoreixen els extroverts.

3. Els introverts són molt sensibles a la dopamina.

Tot i que no està clar per què alguns individus afavoreixen una de les dues branques del sistema nerviós autònom, certs estudis l’associen a determinats neurotransmissors. Tot i que cada cos opera amb els mateixos compostos químics i els produeix de la mateixa manera, el cervell pot estar-hi més o menys receptiu.

En concret, explica el doctor Marti Olsen Laney al seu llibre L’avantatge introvertit que tot es redueix a la sensibilitat del cervell a la dopamina, una hormona associada al plaer. En termes senzills, la producció de dopamina proporciona felicitat instantània quan l'individu interactua amb el medi ambient de maneres noves. Fomenta un comportament propens al risc per buscar la satisfacció d’una recompensa.

Tot i que tots els individus neurotípics tenen la mateixa quantitat de dopamina al cervell, el Dr. Laney afirma que els introverts són molt sensibles a la dopamina, mentre que els extroverts tenen una sensibilitat baixa. Posteriorment, els extroverts han de buscar més estimulació exterior per sentir la felicitat que proporciona l’hormona, mentre que els introverts poden sobreestimular-se bastant ràpidament.

4. L’acetilcolina és l’hormona de la felicitat per als introverts.

La dopamina pot aclaparar els introverts, causant-los un enigma; al cap i a la fi, la dopamina és l’hormona del plaer i la recompensa. Com gaudiran els introverts de la pressa de satisfacció després d’assolir un objectiu?

La resposta és acetilcolina.

En lloc de recompensar als individus amb un cop d’energia, l’acetilcolina és un neurotransmissor que proporciona relaxació i tranquil·litat. Com a tal, l’acetilcolina estimula una persona quan gira cap a l’interior i participa en activitats introspectives.

Els efectes de l’acetilcolina són tan suaus i suaus que els extrovertits no els poden percebre amb la baixa sensibilitat del seu sistema nerviós, cosa que explica que sovint no trobin gaudi o plaer prolongat només en un moment tranquil. Per contra, el sistema nerviós altament sensible dels introverts es troba satisfet amb el tacte suau de l’acetilcolina.

5. Els introverts es connecten biològicament per pensar massa.

Tot i que l’acetilcolina sembla recompensar els introverts per ser bons companys, els seus efectes no sempre són beneficiosos. De fet, la seva predisposició a aquest neurotransmissor també pot ser l’explicació darrere de la propensió de la majoria dels introverts al repensament.

Els neurotransmissors, com el seu nom indica, transmeten els missatges percebuts de cèl·lula a cèl·lula, seguint una via específica que determina quines parts del cervell reben el missatge. Per tant, quan algú escolta la veu d’una altra persona o llegeix un llibre, el neurotransmissor envia la informació al cervell a través d’una carretera determinada.

Segons el Dr. Laney, el camí seguit per l'acetilcolina és més llarg i molt més complicat que el de la dopamina. Resulta que la dopamina segueix un camí més curt que permet al cervell realitzar respostes ràpides, explicant el seu comportament dinàmic.

D’altra banda, l’acetilcolina té un recorregut més llarg que activa moltes més zones del cervell, cosa que fa que els introverts processin la informació més lentament i amb més cura. Naturalment, això explica la propensió dels introverts a repensar, dubtar abans de prendre decisions i analitzar acuradament la informació rebuda.

Tot i que aquestes característiques bioquímiques expliquen certes predisposicions, no expliquen la plena personalitat d’un individu. La introversió no és igual a la intel·ligència, la timidesa ni cap altre estereotip que pugui abundar en línia.

No obstant això, explica la preferència d’algunes persones pels plaers més senzills de la vida.